EL MÓN ESTÀ BEN GIRAT

“El món està ben girat…!”
Va remugant la padrina
a un seguici de gallines
que veuen ploure panís.

“Molt neguit i massa pressa.
El dimoni està content.
Les coses no duren gens
i res no és allò que sembla.

De la por en diuen prudència.
Dels vells, la tercera edat.
De l’asil, la residència.
El món està ben girat.

El món està ben girat.
Deixat de la mà de Déu.
La canalla ja no creu
i el jovent ja no respecta.

Hi ha molt a fer i poca feina.
Tot s’ho maneguen uns quants.
Es casen els capellans
pel civil i per l’església.

Els veïns es desconeixen.
Es divorcien els casats
i els divorciats reincideixen.
El món està ben girat.

El món està ben girat.
Llevar-se és una aventura.
No té cap gust la verdura
i, parlant, la gent no s’entén.

Ara les vaques vedellen
sense haver d’anar de bou.
Quan cal que plogui, no plou,
quan plou ho fot tot enlaire.

En els paquets de tabac,
hi posen que no fumem.
Ningú no sap el que compra.
Ningú no diu el que ven.

El món està ben girat.
Progressem cap a la tomba.
Amb el que es gasten en bombes
podrien matar la fam.

Han arribat a la Lluna,
però quasi no es fan rovellons.
Som en un món de botons
que no sabem com funcionen.”

Remuga l’àvia padrina,
mentre els aboca un grapat
de blat de moro a les gallines,
que el món està ben girat.