TEMPS DE PLUJA

Qualsevol dia al capvespre
darrere de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.

Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula
per saber que ha arribat a la fi
el temps de pluja,
temps d’estimar-se a mitja veu,
de collir el que vàrem llençar a tot arreu.
És el temps de pluja.

De tornar a buidar l’armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d’oblidar la barca al moll,
quan mai no s’acaba
l’amor ni l’estimada.

Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula
per saber que ha arribat a la fi
el temps de pluja,
temps d’estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu.
És el temps de pluja.

A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.