Joan Manuel Serrat
Bibliografia
Alguns dels llibres publicats
Joan Manuel Serrat
Bibliografia
Alguns dels llibres publicats

Y uno se cree
Jordi Soler
(Alfaguara, 2025)
Aquest llibre narra la història increïble del procés d’escriptura col·laborativa i, sobretot, com es consolida una amistat a través de la literatura. Aquí hi ha els temors de l’escriptor, el vertigen davant l’aventura amb un músic que és un referent sentimental no només per a ell sinó per a diverses generacions a Espanya i l’Amèrica Llatina. Però també trobem la generositat del músic que posa saviesa al servei d’una obra conjunta. I hom es creu és un relat honest, revelador i ple d’humor sobre l’art de crear, i també la història d’una cançó que mai no va arribar a ser.

Serrat. Se hace camino al cantar
Luis García Gil
(Ed. Alianza, 2024)
La trajectòria de Serrat més enllà de la música. El llibre més recent de l’escriptor gadità recull moments transcendents d’una vida íntimament lligada amb la història recent del nostre país: la dura postguerra a Barcelona, la seva joventut activista a l’Espanya franquista, l’escàndol d’Eurovisió, la Nova Cançó catalana, l’exili per motius polítics, el reconeixement a l’Espanya de la transició, l’èxit internacional…, fins a arribar a la retirada després de quatre dècades als escenaris.

Serrat. La música d'una vida
Jaume Collell
(Ed. Rosa dels Vents, 2024)
Escrit amb passió i entusiasme, el llibre convida a taral·lejar les cançons de Serrat i a submergir-se en la seva vida i obra, plantejant qüestions com d’on sorgeix aquest talent tan personal o de quines fonts ha begut la seva música.

A propósito de Joan Manuel Serrat
Juan Ramón Iborra
(Ed. Cúpula, 2023)
Amb motiu de la retirada de Serrat dels escenaris, el periodista Juan Ramón Iborra va escriure aquest assaig a manera de retrat del cantautor, que comença al seu naixement, el 27 de desembre de 1943, i acaba al seu darrer concert, el 23 de desembre del 2022.

Serrat llegeix Benedetti
Mario Benedetti / Selecció i pròleg de Joan Manuel Serrat
(Ed. Alfaguara, 2020)
Amb motiu del centenari de Mario Benedetti, Joan Manuel Serrat va fer una tria dels versos d’un dels escriptors més fecunds i populars d’Amèrica Llatina. El cantautor va reconèixer que la feina no era fàcil. “M’apassiona la seva poesia i actitud davant la vida. Ha llegat a Llatinoamèrica els ideals de llibertat, justícia i solidaritat. Benedetti no ens deixarà mai, sempre hi seran les seves poesies”. Serrat és molt conscient que “del seu món literari ens queden els bells poemes i relats que va escriure, reivindicant amb amor aquestes vides incrustades a la monotonia de la rutina, d’heroisme discret, que van puntualment a l’oficina”.

Serrat en la Argentina. Cincuenta años de amor y aventuras
Tamara Smerling
(Ed. Planeta, 2019)
La història d’amor de Serrat amb Argentina, contada amb meticulosa passió per Tamara Smerling. El llibre deixa clar que el cantautor, en aquest país, és l'”oracle” al qual se’l consulta “pels salaris dels docents, la marxa de l’economia local, el nou president o per què el Boca va perdre a la Libertadores”, segons l’autora.

Serrat. El canto libre
Carles Gámez
(Ed. Blume, 2018)
El periodista Carles Gámez és l’autor d’un nou llibre dedicat al cantautor Joan Manuel Serrat, un volum que destaca pel tractament gràfic, ja que està ple de fotografies, moltes reproduïdes en gran format, en una acurada edició de Blume. Aquest gran desplegament d’imatges, això no obstant, no resta valor a un text que no és estrictament biogràfic, sinó que viatja amunt i avall d’una trajectòria artística de més de cinquanta anys, aturant-se especialment diverses vegades en l’etapa de finals dels seixanta i principis dels setanta, que va ser la més fructífera i pletòrica dins de la carrera del Noi del Poble Sec.

Serrat. Sus huellas en Cuba
Ángel Miguel Martínez Gómez
(Ed. Cal·lígraf, 2018)
El 1973, atret per l’afecte percebut i pel “fenomen històric molt important” de la revolució, Serrat va aterrar per primera vegada a l’Havana. El cubà Martínez Gómez reconstrueix aquesta i les visites següents, com la que va fer des de l’exili mexicà (1975) i la que va fer amb Mario Benedetti (1985).

Mediterráneo. Serrat en la encrucijada
Luis García Gil
(Ed. Efe Eme, 2015)
L’àlbum de 1971, Mediterráneo, és l’objecte d’anàlisi d’aquest volum presentat per Luis García Gil com el “refugi líric a què sempre es torna”. El llibre reconstrueix la gestació del mític disc aportant dades al voltant de la seva composició i enregistrament, així com l’opinió d’un bon nombre de músics i periodistes: Joaquín Sabina, Quique González, Dani Martín…

Sentir y pensar con Serrat
Francesc Sáinz Bermejo
(Ed. Milenio, 2014)
Sens dubte, el subtítol crida l’atenció: “Reflexions d’un psicoanalista d’avui a partir de l’obra del poeta i músic”. És el que té “Sentir y pensar con Serrat”: el títol del llibre també és encertat. I el que proposa l’obra és un recorregut pels universos dels quals Serrat s’ha servit en les seves cançons: l’amor i la felicitat, la soledat, l’envelliment i la mort, el seny i la imperfecció.

Serrat. Cantares y huellas
Luis García Gil
(Ed. Milenio, 2010)
El gadità Luis García Gil s’ha convertit en especialista més minuciós, fidel i persistent de l’obra de Serrat. En aquest volum analitza versos, contextos i arranjaments musicals amb precisió i deteniment. És el primer dels diversos llibres que García Gil dedica al cantant. El Serrat i els poetes (Ed. Efeeme, 2021), se centra en un aspecte del cançoner: les adaptacions literàries.

Algo personal
Joan Manuel Serrat
(Ed. Temas de Hoy, 2008)
L’antologia oficial de lletres del cantautor, del 1965 al 2006, en un contundent volum de 560 pàgines completat amb fotos i vinyetes serratianes a càrrec de firmes com Quino, Forges o Caloi. Serrat es presenta com “un xarnego, un mestís” que, si escau, puntualitza, “no va heretar ni la prudència del seny català ni el renou aragonès, però que de manera natural es va educar en la comprensió de la diversitat i la tolerància del que és diferent”.

Serrat. Material sensible
David Escamilla
(Ed. Mina / Grup Enderrock, 2005)
El comunicador barceloní David Escamilla, fill del mític radiofonista Salvador Escamilla (el Radioscope del qual, a Ràdio Barcelona, va donar el 1965 a Serrat una primera oportunitat de donar-se a conèixer), signa aquesta guia estructurada a partir d’una llarga entrevista, amb discografia comentada i testimonis de figures properes al cantautor, com Noa, Joan Albert Amargós i Ricard Miralles, el seu pianista de capçalera.

Cancionero Serrat
(Ed. Aguilar, 2000)
Les cançons de Serrat representen el registre d’una època i d’una actitud contestatària que va descobrir el poder de la cançó com a vehicle d’expressió dels anhels d’una societat. Aquest llibre recull les lletres de la seva discografia des de 1965 fins a la seva publicació (principis de segle), amanides amb una cronologia dels esdeveniments socials vinculats a les publicacions dels seus discos. El pròleg és d’Antonio Muñoz Molina.

Serrat i la seva Època. Biografia d'una Generació
Margarita Rivière
(Ed. El País Aguilar / Rosa dels Vents, 1998)
Arran de les converses entre la periodista Margarita Rivière i el cantautor sorgeix aquest llibre que li va servir a Rivière per traçar una crònica d’Espanya a partir de la postguerra, amb les convulsions socials i polítiques. Les cançons de Serrat han significat la crònica de les inquietuds i desitjos de tota una època, i tal com diu el títol d’aquest llibre, també d’una generació.

Joan Manuel Serrat
Joan Manuel Escrihuela
(Edicomunicación, 1992)
Per a milions de seguidors, Joan Manuel Serrat és sens dubte un dels millors cantautors del panorama musical internacional. Des de les primeres passes a mitjan dècada dels seixanta fins als nostres dies, el cantant ha rebut l’estímul de tres generacions de públic incondicional. Poder continuar enregistrant discos que captiven un públic heterogeni, unit a l’èxit que obté cadascuna de les seves gires espanyoles i llatinoamericanes, confereixen a la seva fructífera i fascinant carrera artística un triomf més als ja aconseguits per aquest català universal.

Serrat
Carles Gámez
(Ed. la Máscara, 1992)
Llibre escrit per Carles Gámez, llicenciat en Història de l’Art i un gran coneixedor de diferents gèneres musicals. En una presentació acurada, l’autor inicia un recorregut per la biografia d’aquest “català universal”, des de l’any del seu naixement fins al 1992. El seu disseny atractiu i la seva documentació fan que les seves 160 pàgines es llegeixin amb avidesa. Tot plegat, unit al fet que consta de moltes fotografies –la majoria en color– d’excel·lent qualitat, converteix el llibre en un dels “imprescindibles” per glossar la figura de Joan Manuel Serrat.

Gent nostra: Serrat
Jordi Serra i Fabra
(Edicions de Nou Art Thor, 1987)
La col·lecció Gent Nostra agrupa una sèrie de destacables figures catalanes i aquest llibre de Jordi Serra (Premi Nacional de Literatura el 2007) està dedicat a Joan Manuel Serrat. És el número 56 de la col·lecció, té 50 pàgines amb nombroses fotografies en blanc i negre, i està dividit en aquests deu capítols: els anys difícils de la postguerra; Els Setze Jutges; un disc en català a les llistes d’èxits de vendes; d’Eurovisió a l’infern; dedicat a Antonio Machado, poeta; de Machado a Hernández; l’exili; els anys de lluita per la democràcia; la cançó en els temps dels bojos i altres temes; i un alt el 1987. Com a annex, Jordi Serra aporta un detallat resum de diferents dades biogràfiques de Joan Manuel així com un “Context Històric” que recull alguns esdeveniments ocorreguts al món des dels anys 1943 fins a 1987.

Serrat aquí y ahora
Eduardo Cura
(Ed. El Juglar, 1987)
Es tracta d’un llibre escrit i publicat a Argentina, on l’afecte i el reconeixement cap a la figura de Joan Manuel Serrat arriba a les cotes més altes. Dividit en dues parts clarament diferenciades, el volum abasta a les seves primeres pàgines una semblança de diferents aspectes esdevinguts a la vida del “Nano” referenciats sempre amb els diversos esdeveniments polítics ocorreguts a Espanya i en altres països en els temps de la lluita per l’arribada de la democràcia. A la segona part -la més extensa-, l’autor recull les lletres de moltes de les cançons de Joan Manuel Serrat fins a l’any 1984. L’últim àlbum referenciat és el de Fa vint anys que tinc vint anys. Un bon acostament al compromís que des de ben aviat va encendre Serrat com a personatge públic i portaveu de l’ànsia per les llibertats.

Serrat verso a verso
Joan Manuel Serrat
Pròleg d’Antonio Gala
(Ed. Alta Fulla, 1985)
Aquest llibre reuneix per primera vegada tota l’obra escrita de Joan Manuel Serrat, s’obre amb el pròleg d’Antonio Gala i es complementa amb una extensa i documentada biografia escrita per Lluís Bonet Mojica, nombroses fotografies que il·lustren diferents etapes de la vida artística de l’autor i la relació de tota la seva discografia.

Tretze que canten
Joan Ramon Mainat – Fotografías de Colita
(Ed. Mediterrània, 1982)
Amb una presentació de luxe i profusament il·lustrat, va sortir a la venda aquest volum l’any 1982, quan ja el fenomen de La Nova Cançó començava a declinar al panorama musical. El llibre està dedicat a glossar la vida i l’obra de tretze integrants de La Nova Cançó: la Maria del Mar Bonet, la Núria Feliu, el Lluis Llach, l’Ovidi Montllor, la Guillermina Motta, el Pi de la Serra, el Raimon, el Pau Riba, la Marina Rosell, Joan Manuel Serrat, Sisa, Pere Tàpias i el grup La Trinca. A cadascun dels capítols s’inclouen dades biogràfiques, discografia, lletres de cançons, i moltes fotografies, sense oblidar una simpàtica caricatura de cadascun. Escrit íntegrament en català i destinat per a un públic fidel i reduït, aquest llibre ens aporta una valuosa documentació sobre allò que va significar el moviment de tants artistes catalanoparlants en els difícils anys de lluita per les llibertats a Espanya. A banda de les semblances degudes a l’encertada ploma de Joan Ramon Mainat, el millor del llibre són les magnífiques fotografies de Colita, definitivament la millor fotògrafa especialitzada en cantants populars, autora també de la majoria dels reportatges que s’han fet sobre Joan Manuel Serrat.

Joan Manuel Serrat
Manuel Vázquez Montalbán
(Ed. Júcar, 1973)
L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán descriu amb lucidesa el jove Serrat en 179 pàgines on hi caben des de la descripció del barri del Poble Sec on va créixer el cantautor, fins a la seva personalitat tant humana com artística. Proper a la Crónica Sentimental de España o al Cancionero General del Franquismo, on Manuel Vázquez Montalbán va fer inventari de la seva pròpia sentimentalitat, Joan Manuel Serrat és un dels primers llibres sobre el carismàtic cantant, quan ja es revelava com “fenomen de masses”. Volum de la llegendària col·lecció Los Juglares, dirigida per José Manuel Caballero Bonald, reeditat el 2010 per Nortesur.