Filmografia

Joan, un jove delineant de províncies, viatja a Barcelona per estudiar, buscar feina i, sobretot, retrobar-se amb el seu antic amor, Cristina. Un cop allà, s’adona que Cristina ha canviat molt, ja no és la noia senzilla de qui es va enamorar, sinó una dona moderna que es mou en un ambient esnob i sofisticat. Aleshores, Joan troba consol a Mònica, filla dels amos de la pensió on s’allotja.

Es tracta de la primera pel·lícula protagonitzada pel cantant Joan Manuel Serrat i la segona dirigida per Antoni Ribas (“La ciutat cremada”). Un film basat en la novel·la “Tren de matinada” de Jaume Picas i adaptada, entre altres, per l’escriptor Terenci Moix. 

Es va estrenar coincidint amb un moment de gran popularitat del cantautor i al llargmetratge interpreta alguns dels seus èxits com “Tu nombre me sabe a hierba”, “Paraules d’amor” o “Ara que tinc vint anys”. De fet, que interpretés aquestes dues darreres en català va ser un fet insòlit en aquell moment històric.

Acompanyen Serrat les actrius Cristina Galbó (“La residencia”) i Serena Vergano, musa de l’Escola de Barcelona amb films com “Dante no és únicamente severo”.

Joan és un humil pescador d’un poblet de la Costa Brava a qui li agrada cantar. Un dia coneix una turista anglesa anomenada Mabel i se n’enamora fins al punt que, quan ella torna al seu país, ell va darrere dels seus passos. Deambula per Londres com a músic de carrer i fins i tot participarà com a “espontani” d’última hora al Festival de l’Illa de Wight. Joan acaba anant-se a Eivissa, per viure en una comuna hippie, però allà tampoc no troba el seu lloc.

Francesc Rovira Beleta va oferir a Joan Manuel Serrat l’oportunitat d’interpretar alguns dels seus èxits, com “Balada de otoño” que destaca entre altres peces que sonen a la cinta, com “Els amants” i “Tiempo de lluvia”. Amb una inspiració gairebé visionària, el realitzador va mostrar, en plena expansió del hippsime, el desencís per aquest moviment a través del personatge de Joan.

Joan Manuel Serrat protagonitza aquesta pel·lícula de Jaime Camino al paper de Loris, que temps enrere va rebre lliçons de piano de la quarantena Francisca, Analía Gadé. Quan es retroben, l’exprofessora s’interessa per ell, i es creen situacions de picant embolic a tomb de les dues noies amb qui ell comparteix pis i del veí, un obsés de les plantes carnívores i d’espiar els veïns amb els seus prismàtics (encarnat per José Luis López Vázquez. La presència de la mare de Francisca (María Luisa Ponte), que va ser soprano d’èxit a la seva joventut i s’interessa pel jove, complica la situació.

Els avatars de la família burgesa Palau serveixen com a fil conductor de la veritable protagonista de la història: la ciutat de Barcelona. Els esdeveniments dels Palau s’emmarquen entre el desastre de Cuba i l’inici de la Setmana Tràgica, que engloben des de finals del segle XIX a principis del XX.

El film, considerat com un dels millors d’Antoni Ribas, és com un fresc històric-intimista sobre aquesta important època de la història de Catalunya. Destaca l’heterogeni repartiment en què tenen cabuda intèrprets tan dispars com José Luis López Vázquez, Joan Manuel Serrat, Núria Espert i Mary Santpere, així com un ram dels polítics catalans més destacats del moment.

El Cercle d’Escriptors Cinematogràfics va premiar Xabier Elorriaga pel seu treball i el cineasta Antoni Ribas va ser reconegut al Festival de Cinema de Montreal.

Viatge per Hispanoamèrica amanit per les cançons de dos artistes diferents i còmplices. Joan Manuel Serrat és el símbol i punt de referència de tota una generació que el venera. Joaquín Sabina és el company, el “cuate”, aquesta paraula mexicana que suggereix camaraderia i complicitat.

El documental reuneix aquests dos cantautors tan diferents i mostra el viatge que van fer per Amèrica Llatina on no només van fer diversos concerts, sinó que també van intercanviar opinions amb artistes llatinoamericans sobre la cultura i la situació política d’un continent que els ha consolidat internacionalment.