MASSA PER MI

M’ho deien els teus ulls transparents,
que em llançaven arpons enverinats,
i els teus cabells recargolats
lliscant com un daurat torrent.

I el cant de sirenes
de les teves cuixes
i el teu somriure, dolç, dibuixat
en un marenga de maduixa.

L’enteniment em deia: Què fas!
el cor em bategava que no,
que aquell luxós aparador
era lluny del meu abast.

M’ho deia el cor i no n’hi vaig fer cas
m’ho deia el cor i no n’hi vaig fer cas.

Se’m fongueren les ales a prop del sol,
vaig estimbar-me,
però no em dol
no haver escoltat el cor quan em va dir
que ets massa per tothom,
massa per ell,
massa per mi.