MARTA
La remor del mar a l’alba
i una platja plena d’algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i els vells carrers empedrats.
L’església humil i menuda
i, entre la boira perduda,
llunyana i grisa, la ciutat.
Em parlen de Marta…
Les blanques cases del poble
i l’home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana
(ningú no sap el que teix).
El castell, l’illa petita.
La cova, el far i l’ermita
i els amics d’un altre temps.
El rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta…
Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta…
