LA DAMA D’ARAGÓ

Canción tradicional

A Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons:
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, adéu.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or.
Cada cabell una perla,
cada perla una anell d’or.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, adéu.

El seu germà la mirava
amb un ull tot amorós.
Se la mira i se l’emporta
a la fira de Lió.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, adéu.

De tants anells que li compra
li cauen del mocador,
«Tingui, senyora Maria…
… tingui, tingui, els anells d’or».
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l’amor,
Ai, adéu.

I qui és aquesta dama
que llença tal resplendor?
N’és filla del rei de França,
germana del d’Aragó.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, adéu.