EL MOCADOR

En un senzill mocador
tot blanc, molt net,
vas dibuixar,
amb el llapis d’un amic,
un cor petit i travessat.
Vares ensenyar-me’l bé
mentre abaixaves els ulls,
i et vaig prendre el mocador
i, com a record,
me’l vaig endur.

Després va passar molt temps
i remenant aquell calaix
amb llibres d’adolescent,
el mocador em vaig trobar.
El vaig prendre a poc a poc,
com si s’hagués de trencar
i, amb el mocador a la mà,
vaig recordar-te com abans.

Si en algun lloc, si en algun temps,
la cançó pots escoltar,
pensa en aquest mocador
i igual que jo
somniaràs.