Crònica: Núria Martorell
Fotos: Juan Miguel Morales
“D’aquesta història fosca n’hem de sortir tots”, va sospirar Joan Manuel Serrat quan va presentar davant la premsa el concert benèfic “Barcelona amb València”. Ahir a la nit, quan es complia un mes exacte del desastre de la DANA, el cantautor va dedicar les seves composicions i emotives paraules als damnificats d’una tragèdia que segueix necessitant totes les ajudes possibles. La recaptació (775 mil euros) anirà íntegrament a ajudar les persones afectades. Però la seva generositat no va ser l’única. A l’escenari del Palau Sant Jordi, els altres grans protagonistes van ser els Estopa, amb qui va compartir, una vegada més, la interpretació de “Me’n vaig a peu” (a manera de colofó), i les veus femenines d’Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero.
Hi havia molta expectació per veure Serrat. La d’ahir va ser la seva primera aparició escènica anunciada com a tal des de la seva retirada (el 23 de desembre de 2022 al mateix Palau Sant Jordi), després d’algunes col·laboracions, a manera d’invitat, en recitals de companys com Joan Isaac (novembre de 2023, Palau de la Música) o Javier Ruibal (el passat gener al madrileny Circo Price). Així que només trepitjar l’escenari, el públic va dedicar a Serrat una calorosa benvinguda.
Per a l’ocasió, es va envoltar dels seus músics/còmplices habituals: al timó, Ricard Miralles, piano i direcció musical; David Palau, a les guitarres; José Miguel Sagaste, als instruments de vent; Vicente Climent, a la bateria; Ray Ferrer, al baix i contrabaix, i el seu altre pianista i arranjador, Josep Mas ‘Kitflus’, als teclats. I durant més d’una hora, va emocionar els assistents amb molts dels seus clàssics. Un total de 15 cançons que van abastar diferents èpoques: va començar amb “Cançó de Bressol”, va seguir amb “Cantares” i va pronunciar les seves primeres paraules, donant la benvinguda a “aquest concert solidari per València”.
El cantautor, que es va mostrar pletòric i afectuós en tot moment, va donar el condol als familiars dels difunts i la seva “més cordial i solidària abraçada” a tots els afectats.
Serrat va recordar la peça de Raimon “Al meu país la pluja no sap ploure”, recitant-ne algunes estrofes, i llençant una precisa crítica als governants: “Ni els que tenen competència per solucionar els problemes són competents per fer-ho.”
Per cantar “Algo personal” es va asseure al seu inseparable tamboret de Bocaccio i, guitarra en mà, la va enllaçar amb “Cançó de matinada” (el primer tema en català que va ser número u de la llista de vendes a Espanya). Va continuar amb “Seria fantàstic” i amb “Para la libertad”, que va abordar recorrent l’escenari, en plena forma (“aún tengo la vida”, diu l’últim vers de Miguel Hernández).
Al seu repertori va incloure l’optimista “Hoy puede ser un gran día”, i va canviar completament de registre per interpretar “Pare”. Un tema que, l’última vegada que va cantar en aquest mateix pavelló, va introduir amb un inspirat SOS ecologista: “Ara hem començat a prendre consciència de la necessitat de canviar els nostres hàbits i el model de societat si no volem que els nostres fills heretin un planeta cada vegada més malalt. S’haurien de prendre decisions serioses. Però els que ho haurien de fer sembla que no tenen pressa. El canvi climàtic és l’amenaça més greu”. I “Pare” va donar pas a “Mediterráneo” i a “Plany al mar”.
Per al tram final, es va reservar “Temps era temps” i “Fiesta”, assaborint aquest retorn puntual als escenaris. L’audiència li va correspondre amb un llarg aplaudiment, que va propiciar un bis. “Ha estat una reaparició extraordinària. Vaig dir que no tornaria mai més i he tornat, mira. Mai diguis ‘mai més’. Però si he tornat és per poder enviar tot el meu amor i afecte, tota la germanor, a una terra que serà sempre la meva terra.” I, ara sí, amb “Paraules d’amor” va donar per finalitzada la seva actuació.
Bé, gairebé finalitzada. Ja en la presentació del concert davant la premsa es va escapar que rumbejaria amb Estopa “Me’n vaig a peu”. I així va ser, després de l’actuació de la banda liderada per Judit Neddermann, Andrea Motis i Lucía Fumero. I la d’Estopa, és clar.
Motis, Neddermann i Fumero van compartir els seus repertoris fent confluir les seves veus i instruments, en una col·laboració inèdita i especial per a aquest dia, que van concloure cantant en valencià “El país de l’olivera” (d’Obrint Pas). I David i Jose Muñoz van posar dempeus al públic amb la seva animada actuació, al crit de: “Estopavalència” (així, amb el joc de paraules enllaçades).
Van començar amb “Tu calorro” i, com Serrat, van abordar un total de 15 cançons, acompanyats dels seus músics habituals. A manera de curiositat, mentre cantaven “El del medio de Los Chichos”, just al costat, al Sant Jordi Club, els mateixos Los Chichos estaven oferint l’últim concert de la seva carrera. Així que els van dedicar la cançó i van maleir la coincidència: “Jo voldria estar veient els maleïts Chichos, home”, va bromejar el gran dels germans. El públic no va parar de ballar en una actuació enèrgica que va culminar el seu gran any (el de celebració del seu 25è aniversari).
David va voler recordar que “els germans de València ho han passat molt malament” i va subratllar que Barcelona estava donant “una lliçó al món”. I Serrat va reaparèixer, segons el previst, per recrear junts una de les cançons més populars del primer LP de Joan Manuel. Aquell “Me’n vaig a peu” que ja van gravar junts fa deu anys. Per cert, Estopa va néixer 32 anys després que Serrat la publiqués. I ara el duet l’ha tornat a gravar per al disc de “La Marató” que just es publica demà. Això sí, emociona molt més quan la interpreten amb “el Mestre”.
David: “Aquest és un moment molt especial. Vull cridar a l’escenari, el nano, el Noi del Poble Sec, el Mestre, el millor cantautor del món, Joan Manuel Serrat!”
Estopers i Serratistes van gaudir d’un final de festa alegre, emotiu i, sobretot, solidari.
0 Comments