Serrat té una nova casa digital: estrenem el seu YouTube oficial amb “El vicio de cantar”

Va ser una d’aquelles nits que queden gravades a la memòria de qui les va viure. I des d’avui, també quedarà per sempre al seu canal oficial de YouTube. Joan Manuel Serrat estrena la seva nova casa digital amb el concert que va oferir al WiZink Center de Madrid dins de la seva gira de comiat “El vicio de cantar 1965-2022”. La gravació íntegra pren ara una nova vida en el seu hàbitat natural.

Subscriviu-vos al canal. Anirem incorporant progressivament altres continguts audiovisuals: una manera de preservar i compartir, amb qualitat i context, un llegat artístic que mereix continuar bategant.
En aquella actuació, com en la mateixa vida, Serrat es va negar a ocupar cap banc de parc que no fos el de la memòria activa. El repertori va incloure cançons com “Lucía”, “Señora”, “Romance del Curro el Palmo” o “De cartón piedra”, recordant que els seus personatges no compleixen anys perquè habiten aquell territori on la ficció i la veritat es donen la mà. I moltes altres més, és clar. Sense convidats ni sorpreses. I sense enllaçar un repertori previsible que reunís tots els seus grans èxits. Va cantar el que va voler, com no podia ser d’altra manera.

Los temas sonaron con arreglos de nueva factura bajo la dirección musical de Ricard Miralles, que volvió a dialogar con las armonías serratianas desde el piano. Junto a él: Josep Mas ‘Kitflus’ en teclados y electrónica; José Miguel Pérez Sagaste al saxo y clarinete; Úrsula Amargós en viola y voces; Rai Ferrer al bajo y contrabajo; David Palau en las guitarras; y Vicente Climent a la batería.

La realització audiovisual recull també les projeccions que van acompanyar cada cançó: fotografies, animacions i imatges d’art de diverses èpoques, des de “La Gioconda” de Leonardo i les seves variants meme, fins a grafitis i escenes dels murals de Banksy que van dialogar amb naturalitat amb algunes de les seves lletres.
“El vicio de cantar” obre així una nova etapa. La música troba ara una finestra permanent des d’on continuar compartint cançons, memòria i emoció.