LA MORT DE L’AVI

No hi ha rialles, sols hi ha plors.
No hi ha cançons, sols hi ha gemecs.
Sembla que tot vagi de dol
en aquest racó mariner.

A la taverna, els pescadors
estan tots muts, no diuen res,
i les comares, a l’església,
preguen per l’avi.

Tothom anirà a l’enterrament,
tothom dirà: «què bo que era!»
Tothom sabrà parlar-ne bé,
potser algú plorarà de pena.

Però no d’amor, perquè, al vell,
d’amor, tan sols li’n van donar
la barca, el cel i els aparells,
la xarxa, el vent i el blau del mar.

L’endemà tot ha canviat,
car ningú no pensa en el vell.
Els pescadors són a la mar,
els minyons juguen pel carrer.

Però a la platja, plena ahir,
sols una barca hi ha restat,
amb una xarxa que mai més
no tornarà a besar la mar.

No tornarà a besar la mar, mai més.