EL TEU ÀNGEL DE LA GUARDA

Per a la Candela

Com el vell faroner
que amb llanterna de foc, contra el vent,
escombra la mar negra encenent
les nits sense lluna,
advertint els vaixells
del perill dels esculls esmolats
que els aguaiten traïdors, amagats,
emboscats en l’escuma.

Com el vell faroner
que amb llanterna de foc, contra el vent,
escombra la mar negra encenent
les nits sense lluna,
jo tinc encès un far
per dur-te estàlvia on trobis empar,
perquè no se t’empassi la mar
i et respectin les ones.

No fos cas que la mar li fes basarda
al teu àngel de la guarda.

Com el guardabarrera
del pas a nivell que, gelós,
espera el tren que passa veloç
aixecant polseguera
i brandant el fanal
agraeix el xiulet de l’amic
que per camins de ferro i de nit
fuig sense mirar enrere.

Com el guardabarrera
del pas a nivell que, gelós,
espera el tren que passa veloç
aixecant polseguera,
vigilo amb zel d’amant
que res no aturi el teu camí franc
i arribis sense cap entrebanc
on la vida t’espera.

No fos cas que el camí li fes basarda
al teu àngel de la guarda.

Com el sereno que
carregat amb un manat de claus
vetllava pel silenci i la pau
del barri que dormia
i cuitós feia cap,
colpejant la llanceta, al reclam
del veí que picava de mans,
a obrir la porteria.

Com el sereno que
carregat amb un manat de claus
vetllava pel silenci i la pau
del barri que dormia,
pensa que sempre hi sóc.
A tota hora i en qualsevol lloc.
Només crida’m i ho deixaré tot
per fer-te companyia.

No fos cas que la nit li fes basarda
al teu àngel de la guarda.