EL DRAPAIRE

Sempre de matí
fes sol o plogués,
malgrat el fred o la boira,
de carrer en carrer,
sentíem cridar:
“Dones, que arriba el drapaire”

Com cada matí,
et vèiem venir.
Duies un sac a l’esquena,
un puro apagat,
un gec estripat,
la boina i les espardenyes.

Sempre venies seguit
per un ramat de canalla.
Eres tota una atracció:
tu, el teu sac i la cançó:

Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells…

Sóc el drapaire,
els marrecs anaven cantant,
“Ja m’esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostre mare
que jo sóc l’home del sac?”

I així fins a la nit,
de carrer en carrer,
i de taverna en taverna.
Amb els teus papers
i el cos ple de vi
tornaràs a casa teva.

I tornes feliç,
car tot ho has comprat:
el peix, el vi i una espelma.
I un bocí d’amor,
que et deu haver dat
qualsevol bandarra vella.

Mai no tens temps per pensar.
A dormir. Bufa l’espelma.
I l’endemà, a voltar el món,
tu, el teu sac i la cançó:

Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells…

Sóc el drapaire,
els nens segueixen cantant.
“Ja m’esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostra mare
que jo sóc l’home del sac?”