ADÉU, ADÉU, AMOR MEU, I SORT

Tan lluny i tan a prop
com el riu i el xop.
L’un caminant
i l’altre quiet.
Plegats però indiferents
com l’arbre i el vent.
L’un dalt del puig
i l’altre fuig.

Adéu, adéu, amor meu, i sort.
Quan un no vol
no es pot fer un hort on hi ha un erol,
ni quan és fosc fer néixer el sol,
ni seda del setí,
ni d’una drecera es pot fer un camí.
El blat no neix sense llavor
i és ben buit el graner.
Per això,
abans que arribi el nou dia,
me n’aniré cap on sia.
Adéu, adéu, amor meu, i sort.

I no pateixis gens
si passat demà
has de rentar
un llençol meu.
No se n’adonarà
aquell que vindrà
a escalfar el llit
que deixo buit.

Adéu, adéu, amor meu, i sort.
Quan un no vol
no es pot fer un hort on hi ha un erol,
ni quan és fosc fer néixer el sol,
ni seda del setí,
ni d’una drecera es pot fer un camí.
El blat no neix sense llavor
i és ben buit el graner.

Per això,
abans que arribi el nou dia,
me n’aniré cap on sia.
Adéu, adéu, amor meu, i sort.