Notícia: Pedro del Corral
Text al web: Núria Martorell
Mitjà: El Periódico
Foto: Zipi Aragón / Video EFE
Joan Manuel Serrat: Un Llegat Viu a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes
ls seus 81 anys, Joan Manuel Serrat continua sent el mateix de sempre: un artista generós, proper i profundament humà, capaç d’emocionar i connectar amb el seu públic, que el segueix des de fa dècades. Aquest dijous, i després de la seva retirada dels escenaris, Serrat ha rebut un homenatge molt especial a l’Institut Cervantes, acompanyat de l’Associació d’Editors de Madrid. En un acte ple de significat, el cantant català va ser guardonat amb el Premi Antonio de Sancha i va dipositar a la Caixa 1.276 diversos dels objectes més representatius de la seva vida i carrera.
Premi Antonio de Sancha
El Premi Antonio de Sancha, que se celebra des de 1997, va ser creat per l’Associació d’Editors de Madrid per retre homenatge a aquells que s’han destacat per la seva tasca en defensa de la cultura, el llibre i la lectura. El guardó porta el nom d’Antonio de Sancha, un destacat editor del segle XVIII, conegut per la seva valentia a l’hora d’editar obres fonamentals de la literatura espanyola que restaven inèdites. El premi reconeix figures que, com Serrat, han tingut una influència transcendental en el panorama cultural, literari i musical, defensant la importància de l’art i del pensament lliure.
Què va fer Serrat per emocionar tant a tothom? Doncs bé, va deixar part de la seva ànima a la caixa, literalment. Diversos objectes que parlen de la seva història musical, però també personal: el seu primer disc de 1965, un llibre de Miguel Hernández que va marcar la seva primera feina sobre el poeta (ple d’anotacions seves); la partitura original de “Mediterráneo” (sí, la mateixa que va inspirar tantes generacions!); el seu primer single amb Edigsa i, per acabar, la seva primera màquina d’escriure. Aquella que el va acompanyar en tots els seus viatges i el va ajudar a escriure algunes de les cançons més estimades per tots.
Serrat no va amagar la seva emoció en lliurar aquests records tan personals. “Em sembla estupenda aquesta iniciativa”, va dir, al·ludint a la possibilitat que els seus objectes puguin seguir “vivint” en un lloc tan simbòlic com la Caixa de les Lletres. Amb un somriure, va bromejar: “Tot i que hi hagi claus de seguretat, qui vulgui pot treure’n algun profit”. Un gest que, a més de ser un homenatge, també té quelcom de còmplice, de gest cap als seus seguidors, com dient: “Aquí està el meu llegat, però qui sap si algun dia tornaré a recuperar un trosset d’ell”.
Durant l’acte, Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes, també va destacar la importància de Serrat per a la cultura espanyola i llatinoamericana, subratllant la seva capacitat per crear un món propi dins del flamenc, la copla, el tango i molt més. Al llarg dels anys, Serrat ha estat una de les veus més estimades i representatives, algú que ha estat capaç d’unir generacions amb la seva música i el seu missatge. I aquest homenatge és només un petit recordatori de tot el que ha aportat a la cultura mundial.
Amb tot això, Serrat segueix demostrant que no només ha deixat la seva empremta en la música, sinó que el seu llegat continua viu, sempre present i, com ell mateix va dir, ple d’”art viu”.
0 Comments