Entrevista: Núria Martorell
Mitjà: Joan Manuel Serrat
Fotos: Juan Miguel Morales / Altres
Avui és publica “Jofre Bardagí interpreta Serrat” amb una col·laboració molt especial del mateix Joan Manuel Serrat a “Una mujer desnuda y en lo oscuro”.
Passat, present i un llegat imprescindible es fusionen amb total naturalitat (i justícia poètica) a “Jofre Bardagí interpreta Serrat”, un disc que avui surt a la venda i que no només compta amb la benedicció de Joan Manuel Serrat. La seva veu commou quan torna a cantar alguns versos de “Una mujer desnuda y en lo oscuro”, 20 anys després d’haver musicat, per a l’àlbum “El Sur también existe”, aquest lluminós i sensual poema de Mario Benedetti. Un tema que ara torna a emocionar per molts motius, com el so de la guitarra de Josep Maria Bardagí –mort el febrer del 2001– extret d’unes demos inèdites dels anys vuitanta.
Fa un quart de segle, l’enyorat pare de Jofre (conegut com el Mestre Bardagí), va publicar precisament ‘Bardagí interpreta a Serrat’. Tot queda a casa, vaja. Perquè, a més, per a tots dos, Serrat ha estat sinònim de llar.
Aquest nou disc compta amb més col·laboracions estel·lars: Santi Balmes (Love of Lesbian), a “Temps era temps”; Ana Belén, a “Malson por entregues”; i Andreu Buenafuente i Litus (en alguns personatges que apareixen en aquesta mateixa cançó). Tot, sota la inspirada producció de Juanma Latorre (Vetusta Morla).
— Quan vas començar a donar voltes a la idea d’aquest disc i per què creus que és important?
Fa uns quatre anys que vaig començar a pensar-hi. Tot va sorgir arran d’un programa espacial, homenatge a l’Àngel Casas Show, que van fer a 3Cat (TV3), on vaig recrear l’orquestra que el meu pare havia creat per aquell programa mític…. Aquell moment em va reconnectar molt amb la seva figura com a músic… Al mateix temps, Serrat anunciava la seva darrera gira i jo tenia molt present el disc “Bardagí interpreta Serrat”. Era com si els astres s’alineessin. Ho vaig viure com un pas natural, perquè he crescut tota la vida amb aquestes cançons a casa. Cantar Serrat és per mi gairebé instintiu, i vaig sentir que era el moment de fer un homenatge compartit: al meu pare i a Serrat, que tant m’han donat. Quan era jove em vaig voler distanciar del meu pare per trobar el meu camí, però amb els anys he entès que som d’on venim i que reconciliar-s’hi és un privilegi.
— Han passat més de 25 anys des que el teu pare va publicar “Bardagí interpreta Serrat” (1998). Per què ara aquest doble homenatge?
Perquè tant Serrat com el meu pare són dos pilars de la meva vida, tant personal com professionalment. Les nostres famílies han estat unides sempre, abans i després de la mort del meu pare. Hem compartit vida i amistat, i em semblava molt bonic reflectir-ho en aquest projecte. Les cançons de Serrat formen part de mi: les he viscut a casa des de petit i m’han marcat profundament. Era un homenatge inevitable i natural.
— Què ha significat per a tu la figura de Serrat?
De petit, Serrat era simplement la feina del meu pare, el meu pare era músic i arreglista de Serrat… jo vaig néixer enmig d’una de les seves gires, de fet van fer una parada a la gira, calculant quan havia de néixer jo, i amb només quinze dies de vida, ja viatjava amb ells. A part, el Joan, el company de feina del meu pare, era al mateix temps el pare de la Maria, la meva millor amiga de tota la vida, amb qui hem compartit moltes vivències familiars. A l’adolescència, vaig començar a escoltar les seves cançons d’una altra manera, i me’n vaig enamorar. Em va impressionar descobrir que aquell home proper que jo coneixia era també un dels grans mestres de la música i la poesia. Encara avui, després de tants anys, hi ha moments en què em sorprenc pensant: “El Joan és el Serrat”.
— I la del Mestre Bardagí, com a músic i com a pare?
Per mi, abans que res, era el papa. Lo de Mestre Bardagí, va ser un invent de la tele, que el meu pare li va costar molts anys acceptar. Tot i passar temporades fora per la feina, quan era a casa es bolcava completament en mi i en compartir temps junts… Es desvivia per fer-me feliç. Com a músic, encara avui, 24 anys després de la seva mort, molta gent me’n parla i el recorda amb afecte i admiració. Va deixar un buit enorme perquè era un músic de raça, d’abans, amb un talent immens i una humanitat que es feia notar.
— Què en destacaries, en totes dues facetes? Hi ha alguna lliçó que et repeteixes més sovint i que has après gràcies a ell?
Destacaria la seva passió inesgotable. Ell era una font constant de coneixement i entusiasme: quan descobria alguna cosa que l’emocionava —fos música, cinema, teatre o pintura— la compartia amb mi amb una intensitat meravellosa. Gràcies a ell vaig aprendre a estimar l’art en totes les seves formes, sense etiquetes ni distincions. Aquesta mirada apassionada i oberta és una lliçó que m’acompanya sempre.
— Hi ha un record que has explicat i que és realment impactant: tu, amb quatre o cinc anys, a Castelldefels, assegut a la falda de Maradona durant un concert de Serrat, i després jugant a pilota amb ell vestit del Barça. I la “Cançó de matinada” et transporta directament a aquell moment. No t’has plantejat mai compondre-li una cançó a Maradona?
És un record inesborrable. Recordo perfectament estar assegut a la falda de Maradona enmig del concert i, després, jugar amb ell a pilota als camerinos. Cançó de matinada em porta directament a aquella època i a aquell ambient de gires. Però no, mai m’he plantejat escriure-li una cançó. Ja hi ha molts argentins que ho han fet i ho faran millor del que podria fer-ho jo, segur.
— Què opina la teva mare d’aquest disc que tens entre mans?
Està encantadíssima. Li vaig passant les cançons a mesura que les anem acabant i s’emociona molt. Per ella també és un viatge molt especial.
— Què creus que diria el teu pare després d’escoltar-lo per primera vegada?
Doncs m’agrada pensar que li hagués encantat el disc, n’estic segur. Tot i que els arranjaments són diferents, l’hem fet amb un respecte absolut cap a l’obra original, i això crec que ell ho valoraria. Quant a la seva trajectòria, segur que hauria seguit fent música sempre…
— Ell va morir amb només 50 anys: quina trajectòria creus que hauria tingut si hagués viscut més temps?
Segur que hauria continuat fent música sempre… Bandes sonores, publicitat, produccions… El que havia fet tota la vida… probablement també al costat de Serrat, i seguint amb aquella creativitat inesgotable que tenia.
— Què penses que opinaria, per exemple, de la irrupció de la intel·ligència artificial en la música?
Respecte a la tecnologia, ell sempre estava al dia i gaudia de descobrir coses noves. Estic convençut que hauria vist la intel·ligència artificial com una eina útil, mai com una amenaça. Al final, l’emoció és insubstituïble, i això la IA encara no ho pot recrear. Ell l’hauria fet servir per facilitar processos, però sempre al servei de l’art i de l’emoció.
— Has triat com a productor en Juanma Latorre, de Vetusta Morla. Per què ell?
Vetusta Morla és un grup que admiro des de fa temps. Amb el Juanma ja havíem coincidit i havíem fet amistat, i m’agradava molt la seva manera de produir, tant dins del grup com en projectes externs. El tenia molt present com a possible productor, però em pensava que em diria que no perquè sempre està molt ocupat. Un dia, parlant a Madrid, li vaig plantejar la idea i per sorpresa meva em va dir que sí: És molt fan de Serrat i li va encantar la proposta i el projecte. Només em va demanar temps per acabar uns compromisos, i això va retardar el disc un any, però jo no vaig dubtar ni un segon: sabia que era la persona adequada.
— Parla’m de les col·laboracions: com han anat sorgint, com els has convençut, què aportarà cadascuna d’elles… I, evidentment, la de Serrat amb “Una mujer desnuda y en lo oscuro”. Per què justament aquest poema musicat de Benedetti?
Amb el Santi Balmes, de Love of Lesbian, ens uneix la passió per Serrat, i teníem clar que havíem de fer plegats “Temps era temps”. Amb l’Ana Belén va ser evident que havia de repetir el seu paper a “Malson per entregues”, perquè ella és part de la història d’aquella cançó. Amb l’Andreu Buenafuente, que també és amic personal del Joan, vaig pensar que podia donar vida a un dels altres personatges que apareixen a “Malson per entregues”… Tot i que ell estava nerviós, va ser molt generós i va acceptar la proposta sense pensar-ho un moment… Igual que el Litus, que també fa la veu a un dels personatges de la mateixa cançó.
I després hi ha la col·laboració més especial: Serrat amb “Una mujer desnuda y en lo oscuro”. Jo tenia unes demos dels anys 80 on el Serrat i el meu pare tocaven i cantaven junts. Vaig aconseguir separar la guitarra original del meu pare i amb el Juanma vam construir una versió nova sobre aquella base. Quan li vaig proposar al Joan de tornar-la a cantar amb mi, va fer broma dient que no la cantaria millor que als anys vuitanta. Però el resultat va ser emocionant: per a mi, cantar amb ell i amb la guitarra del meu pare és el resum perfecte del que significa aquest projecte.
— Quines són les dates previstes de publicació del primer volum i del segon?
El primer volum var sortir el 7 d’octubre. El segon començarem a presentar singles a partir de gener i està previst que es publiqui a l’abril. Ja està gairebé tot gravat, només falten algunes col·laboracions que encara estem acabant de tancar.
— Ja has anat rodant el repertori en concerts aquest estiu. Com ha reaccionat el públic? Quan i on serà la presentació oficial?
Aquest estiu vam tocar a Calonge i va ser meravellós. Feia temps que pensava com presentar aquest repertori en directe, i vaig decidir explicar històries i anècdotes personals lligades a les cançons, tant amb el meu pare com amb Serrat. La reacció del públic va ser molt emotiva, la gent va sortir commoguda, i això era justament el que volia aconseguir. La presentació oficial serà a l’abril/maig, amb concerts a diferents ciutats com Barcelona i Madrid, i també estem treballant per portar-ho a Llatinoamèrica.
— T’acompanyarà Serrat en algun d’aquests directes?
M’encantaria, és clar. Però encara no hem parlat res en ferm. Seria un somni que pogués aparèixer en algun concert i cantar amb mi.
— En aquest disc hi ha una part de memòria personal i una altra de renovació sonora. Com t’has enfrontat al repte d’actualitzar cançons tan mítiques sense perdre’n l’essència?
Gràcies al Juanma, el productor. Jo tenia les cançons molt interioritzades i em costava allunyar-me’n. Necessitava algú amb una mirada externa que em permetés trencar aquesta barrera i trobar un equilibri entre respecte i novetat. Tot i que per al Juanma tampoc va ser fàcil, la seva distància emocional amb les versions originals li va donar llibertat per proposar arranjaments diferents sense perdre l’essència.
— Has dit que treballar les harmonies de Serrat al piano ha estat una de les feines més difícils però més meravelloses que has fet. Quin ha estat el moment més màgic o més revelador del procés de gravació?
Trabajar las armonías fue muy exigente y apasionante a la vez. Sabia que Serrat era complex harmònicament, però em va sorprendre descobrir la seva riquesa rítmica. El moment més màgic, però, va arribar quan el Joan va entrar a l’estudi per cantar “Una mujer desnuda y en lo oscuro”. Només sentir les primeres notes em vaig emocionar fins a les llàgrimes. Després de tant de temps treballant en el projecte, aquell instant va ser una explosió d’emoció que guardaré per sempre.
— L’àlbum també és un exercici de memòria familiar. Com has viscut aquest viatge emocional, revisitant Serrat amb la presència constant del teu pare al record?
Ha estat un viatge intens i preciós, en alguns moments difícil, però sobretot molt enriquidor. M’ha connectat amb records i emocions que tenia guardades i que aquest projecte m’ha fet reviure. Estic gaudint molt del procés i no vull que s’acabi… Fins i tot fem broma amb el Juanma que hem de començar a preparar el volum tres.
buenos noches hermano . te agradezco mucho joan manuel, abuelo querido, jejejeje que me hubieras compartido esta noticia . no la leí toda pero me gustó mucho que fuera en catalán . no sabés la emoción que siento constatando los pequeños progresos que logro con la comprensión y la lectura . pronto voy a necesitar un buen diccionario castellano-catalán . me digo, y no falto de alegría, que, modestamente, aprenderé por mí mismo un poquito de gallego y otro de catalán, el tiempo me pulirá . y ya veremos cómo hago para aprender al menos las bellas palabras de cariño y cortesía en euscari . pasá una buena semana, y muchas gracias otra vez . felices sueños hermano