SI NO US SAP GREU

Si no us sap greu, si pot ser,
m’està corcant el neguit
d’anar a fer un tomb pels carrers
mudat amb els cinc sentits.

Us deixo el suplent al mirall
i el patrimoni en manlleu,
que he de sortir urgentment
si no us sap greu.

Si no us sap greu, si pot ser, prendré
els perfums d’aquest xàfec de tardor,
del cec la punta dels dits
i del pa calent un crostó.

Del brot nou el que serà,
del sexe el seu darrer alè
i la claror de la lluna
si pot ser.

Aquesta puta sensació d’arribar sempre tard,
de passar per les coses sense tocar-les,
de perdre el temps tractant
de fer quelcom d’important.

Abans que el suplent cridi:
“…Salvi’s qui pugui…”,
m’he promès amb la vida.
¡Visquen els nuvis!

Anem a esbrinar el que es conspira arreu,
i el que sospira el revolt del riu,
i el que es rondina als mercats,
i el que el diari no diu.

Si cal viure i cal morir,
voldria fer-ho a nom meu
per respecte a l’espècie.
Si no us sap greu.