LA PRIMERA

Francament,
m’hauria agradat molt més
que hagués estat primavera
i que la primera
fóra aquella nina rossa,
prima i pigada
que cada tarda
pujava amb mi al tramvia
quan el jorn s’endormia.

Francament,
m’hauria agradat molt més
que el teu cos fart
de deu duros i el llit a part,
però això va com va
i en aquell temps no em van deixar triar.

No em sap greu
ni em fa vergonya
que fos en la teva pica
el meu bateig d’estimar.
Tu vas ser honrada i sincera
i la primera
de segona mà.

Però, francament,
m’hauria agradat molt més
que aquell catre, una pallera
on la primera
s’hagués deixat dur amb vergonya,
entre mentides
i un xic de “conya”,
i anar fent, sense pressa,
regalimant tendresa.

Francament,
m’hauria agradat molt més
que fer d’aprenent
quan a la porta espera una altra gent,
sentint l’olor
d’un altre que va jeure abans que jo.

No em sap greu
ni em fa vergonya.
Ets part de la meva història.
Per això et puc dibuixar
desitjant baixar bandera.
Ai, la primera
de segona mà.

Francament,
m’hauria agradat molt més
que hagués estat primavera
i fos la primera
la continuació d’aquelles
històries verdes,
romanços tendres,
que el germà gran mentia
assegut a la voravia.

Francament,
m’hauria agradat molt més.
Benevolent,
li agraden verges a l’adolescent,
però, com vostè,
es menja el que troba pel carrer.