FUGIR DE TU
del món i de tothom i així
deixar tota una vida enrere
i per rutes oblidades, tanmateix,
arribar on ningú no et coneix.
On ningú no t’espera.
Però fugir de tu
mai no podràs fugir de tu.
Cadascú és sempre cadascú.
Per qualsevol sendera
aplegat a tu
hi ha quelcom i qualcú
que no et deixa fugir de tu
mai ni de cap manera.
Pots seguir endavant i anar sempre més lluny
a llocs exòtics on s’esmuny
la gent parlant llengües estranyes.
Pots baixar amb el riu a terres càlides
o enfilar-te amb les àligues
al cim de les muntanyes.
Però fugir de tu
mai no podràs fugir de tu… etc
Fins i tot el rostre i el nom pots canviar-te.
Fer-te passar per un altre.
Inventar-te un heterònim.
Un nou personatge amb noves dèries,
noves gestes i misèries,
que darrere de l’anònim
sempre hi seràs tu
parlant amb tu de tu a tu… etc
I un dia cansat de fugir i no anar enlloc
descobriràs dins de tu el llop
que amb tu va a l’infern i la glòria.
Que en qualsevol decorat i en tot moment,
amb qualsevol repartiment,
es repeteix la història,
que fugir de tu
mai no podràs fugir de tu… etc.
