SI NO FOS PER TU

Si no fos per tu, m’hauria mort de gana
abans de perdre la salut;
si no fos per tu, que em poses plat a taula
quan d’altres per tot ajut
donen bons consells
i sàvies paraules
i et deixen sol i en dejú.

M’esperava el trist final de la cigala
si no fos per tu.

Si no fos per tu, segur que no tindria
on enfonsar les arrels
ni un cobert on raure ni una bona guia
per anar i tornar al setè cel
i els fills que escampés
no els coneixeria,
res meu viuria en ningú.

Jo seria un altre i ningú no ho sabria
si no fos per tu.

Si no fos per tu, que arreplegues els trossos
després de la tempestat
i em fas companyia quan borden els gossos
en el cor de la ciutat,
tu que del mirall
ullerós em mires
renyant-me de bon matí

per maltractar una vida que mai no tindries
si no fos per mi.

Si no fos per mi, ¿qui et rescataria
de tanta vulgaritat?
Feines, compromisos, rutines, família,
municipi i sindicat.
És per això que em dons
crèdit i valença,
casa, dona, pa i abric.

Ja m’explicaràs qui series sense
el teu íntim enemic.