QUINA GRUA EL MEU ESTEL

Letra: Joan Salvat Papasseit
Música: Joan Manuel Serrat

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Sembla una donzella nua
de tant com brilla en el cel.

L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.
Perleja a l’arena fina
si fa un mirall de l’escull.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gravot que passa, crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!
Cabell desfet de l’amiga!
Volar d’oronella al vent!

Amiga del dolç turmell.
-Com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Si jo llenço el braç, vacil·la.
Amiga del dolç turmell.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Si no vols perdre la vida,
vianant, puja al meu bot.

Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
-que el mariner ja sospira.
Que el mariner ja sospira.
Que et prendrà l’amor senyor.

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
Sembla una donzella nua.
De tant com brilla en el cel.