MALSON PER ENTREGUES

Letra: J.M. Bardagí y Joan Manuel Serrat
Música: Joan Manuel Serrat

Aquell dilluns va alçar-se neguitós
i a l’esmorzar va comentar amb la dona
haver somniat que l’empaitava un home
d’aspecte facinerós,
armat amb un 38,
caçant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i l’home aquell darrere,
implacable i decidit
com un àngel de la mort.

Esfereït i cec, va ensopegar,
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo estès
enmig d’un bassal de sang.
I de darrere un arbre sortí en Pau,
un company de penúries d’oficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell
com qui ‘descabella’ un brau.

I l’endemà, assegut als peus del llit,
ell li va dir, plorós, amb mala cara,
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó.
La gent cridava, plorava i corria.
Volia moure els peus i no podia.
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?

En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a l’esquena,
a empentes i cops de puny
se’ls van endur en un furgó.
Després un racó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
amb relació a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals.