FINS QUE CAL DIR-SE ADÉU
«Cal guanyar temps als somnis,
cal anar molt més enllà de les paraules.
Ser tal com som de soca-rel.
Cremar les naus, navegar a pèl
a cavall de la cresta de l’onada.
Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i contemplar-la
compartint-la.
Fins que cal dir-se adéu.
L’un dins l’altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot».
I ho varen fer
guanyant temps als somnis
i compromesos, només, en les coincidències
i la mútua complicitat.
Eren llavor d’eternitat
compartint les joguines i les vivències.
Amor valent per tu
va cap on va, dura el que dura.
No hi ha marges
ni mesures.
Fins que cal dir-se adéu.
L’un dins l’altre
i cadascú al seu lloc.
Pensar en veu alta
i tastar-ho tot.
Fins a la fi
cal guanyar temps als somnis.
Cal anar molt més enllà de les paraules,
ser tal com som i dir-se adéu
si el cada dia ha fet lo seu
i ens ha canviat les coses i a nosaltres.
Amor valent per tu,
per guanyar terreny a la vida
i esgotar-la
i exhaurir-la.
Fins que cal dir-se adéu.
