[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.24.3″ custom_padding=”0px||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_row module_class=”side-by-side-1″ _builder_version=”4.27.2″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” width=”100%” max_width=”100%” custom_padding=”0px||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.24.3″ custom_padding=”0px|0px|0px|0px|false|false” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ text_font_size=”12px” text_line_height=”1.5em” background_color=”#ededed” background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” width=”40%” width_tablet=”40%” width_phone=”100%” width_last_edited=”on|phone” custom_margin=”||25px||false|false” custom_padding=”15px|15px|2px|15px|false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Not\u00edcia:<\/strong> N\u00faria Martorell [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”3_5,2_5″ module_class=”side-by-side-1″ _builder_version=”4.27.2″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” width=”100%” max_width=”100%” custom_padding=”0px||0px||false|false” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”3_5″ _builder_version=”4.24.3″ custom_padding=”0px|0px|0px|0px|false|false” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.27.4″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n El 18 de febrer de 1965, un jove de vint-i-un anys entrava als estudis de R\u00e0dio Barcelona carregat de nervis, il\u00b7lusi\u00f3 i\u2026 un futur que ni en els somnis m\u00e9s feli\u00e7os devia imaginar. Joan Manuel feia el seu debut radiof\u00f2nic al programa “Radioscope”, condu\u00eft per Salvador Escamilla. Aquella tarda, davant el micr\u00f2fon de l\u2019estudi Toreski, la interpretaci\u00f3 d’algunes de les seves can\u00e7ons m\u00e9s primerenques, com \u201cElla em deixa\u201d, van donant el tret de sortida a una carrera que marcaria la hist\u00f2ria de la m\u00fasica catalana.<\/p>\n Salvador Escamilla, locutor i impulsor de nous talents, recordaria anys despr\u00e9s aquella primera trobada: “Quan el vaig sentir, vaig saber que hi havia alguna cosa especial en aquell noi. Tenia una manera de dir les coses, una for\u00e7a i una autenticitat que no es trobaven f\u00e0cilment”. Escamilla no nom\u00e9s li va donar l\u2019oportunitat de cantar en directe per primera vegada, sin\u00f3 que es va convertir en un mentor i amic.<\/p>\n Per a Serrat, aquell moment va ser decisiu: “Jo anava amb la guitarra i poca cosa m\u00e9s. No sabia qu\u00e8 passaria, per\u00f2 en Salvador em va donar confian\u00e7a i em va fer sentir que all\u00f2 podia ser el principi de quelcom gran”. I ho va ser. Gr\u00e0cies a l’altaveu de “Radioscope”, Serrat es va comen\u00e7ar a fer un nom i, poc despr\u00e9s, entraria a formar part d\u2019Els Setze Jutges.<\/p>\n El programa de Salvador Escamilla no era nom\u00e9s un espai radiof\u00f2nic; era un aparador per a nous talents i una plataforma per la Nova Can\u00e7\u00f3. L\u2019estudi Toreski s\u2019omplia de p\u00fablic que venia de tot Catalunya per assistir en directe a les emissions. “Bon dia, Catalunya!”, exclamava Escamilla per iniciar el programa, i amb poc gui\u00f3 i molta intu\u00efci\u00f3, condu\u00efa una r\u00e0dio de sentiments i emocions, parlant de persona a persona.<\/p>\n Anys despr\u00e9s, Serrat recordaria amb emoci\u00f3 l\u2019empenta que li havia donat Escamilla: “En Salvador Escamilla va ser una de les tres persones que m’han estimat m\u00e9s. Sense ell, potser la meva hist\u00f2ria hauria estat una altra”. El seu suport va ser fonamental, especialment en els primers anys, quan Serrat necessitava alg\u00fa que confi\u00e9s en ell.<\/p>\n Avui, seixanta anys despr\u00e9s, aquelles primeres notes a la r\u00e0dio encara ressonen. Serrat va passar de ser un jove desconegut a convertir-se en un dels cantautors m\u00e9s influents de la m\u00fasica en catal\u00e0 i castell\u00e0. I tot va comen\u00e7ar aix\u00ed: amb una guitarra, una veu i un locutor que hi va creure.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=”2_5″ _builder_version=”4.24.3″ custom_padding=”0px|0px|0px|0px|false|false” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_image src=”https:\/\/jmserrat.com\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/joan-manuel-serrat-radio-barcelona-02.jpg” title_text=”joan-manuel-serrat-radio-barcelona-02″ _builder_version=”4.27.4″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El 18 de febrer de 1965, un jove de vint-i-un anys entrava als estudis de R\u00e0dio Barcelona carregat de nervis, il\u00b7lusi\u00f3 i\u2026 un futur que ni en els somnis m\u00e9s feli\u00e7os devia imaginar. <\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":15894,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[65],"tags":[],"class_list":["post-15896","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"yoast_head":"\n
Fotos: <\/strong>Pep Puvill<\/p>\n