Biografia

Joan Manuel Serrat neix el 27 de desembre del 1943 en un barri popular de Barcelona, el Poble-sec, a la falda de la muntanya de Montjuïc.

El pare, català. La mare, aragonesa. Llengües i costums barrejats que marcaran decisivament les seves senyes d’identitat.

Els primers passos en la música els fa amb tres companys de la universitat, amb qui forma un conjunt musical. Ells seran els que l’animaran a cantar en solitari i el 1964 debuta a Ràdio Barcelona, al programa Radio-Scope, on el presentador, Salvador Escamilla, no dubta a recomanar-lo a Edigsa, una incipient editora discogràfica catalana amb qui gravarà les primeres cançons.

S’integra al moviment de la Nova Cançó Catalana, formant part d’Els Setze Jutges, un col·lectiu que, des del terreny de la música popular, defensa la recuperació de la llengua i la cultura catalana. El seu debut en públic es produeix al Centre Cultural L’Avenç, d’Esplugues de Llobregat, el maig del 1965.

Des de les seves primeres cançons es converteix en un èxit, i el 1967 el fenomen Serrat, cantant en català, salta a la resta d’Espanya. Cançons com Cançó de matinada i Paraules d’amor el converteixen en el número u en vendes de tot el país.

A finals d’aquell mateix any grava el seu primer disc de 45 rpm. en castellà.

La dimensió pública de Serrat creix i és seleccionat per participar al Festival d’Eurovisió del 1968, però pocs dies abans del concurs es nega a cantar si no ho pot fer en català. El seu primer pols amb el franquisme es tanca amb un veto als mitjans oficials, una prohibició que es prolonga més de cinc anys a la televisió pública.

Els anys següents, Serrat alterna la producció de cançons pròpies en català i en castellà, entre les quals destaca Mediterráneo, amb la musicalització de poemes. Els discos dedicats a Antonio Machado i a Miguel Hernández constitueixen un gran èxit popular i un gran impuls a la difusió de l’obra d’aquests poetes, exclosos durant tant de temps dels llibres de text oficials.

El 1975, mentre es troba a Mèxic i arran dels afusellaments de cinc combatents antifranquistes, Serrat manifesta el seu “rebuig absolut a la pena de mort i a la violència oficial establerta”, per la qual cosa a Espanya se li obre un procés per injúries al cap de l’Estat que l’obliga a exiliar-se a Mèxic. Durant un any, a bord d’un autobús amb el seu grup, recorre de cap a cap el país asteca, on fa gairebé un centenar de concerts.

Quan torna a Espanya, és objecte d’una rebuda multitudinària a l’aeroport de Barcelona, a la qual correspondrà amb una sèrie de concerts pels barris barcelonins.
Aquell mateix any, al novembre, ofereix una tanda de recitals al Bobino de París, on coincideix amb Georges Brassens.

Fa temps que Serrat va descobrir Amèrica i Amèrica va descobrir Serrat, de manera que s’arriba a reconèixer com un llatinoamericà de Barcelona. El vincle que es crea entre tots dos l’ha de portar a un nou exili, ara a Amèrica, a causa del seu enfrontament amb els règims militars de Xile, l’Uruguai i l’Argentina, països als quals no tornarà fins anys després amb la recuperació de les respectives democràcies.

Els seus concerts el 1990 a l’Estadi Nacional de Santiago de Xile i a la plaça Dos Congresos de Buenos Aires seran històrics.

La seva identificació amb Llatinoamèrica queda reflectida al disc El Sur también existe, amb versos del poeta uruguaià Mario Benedetti. Un homenatge de gratitud a gent i països que el van marcar indeleblement.

El 1996, presenta D’un temps d’un país, una recopilació personal de temes de la Nova Cançó a tall d’homenatge al moviment i als seus components. Un gran esforç, del qual només farà dos únics concerts carregats d’emotivitat, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

A continuació inicia una prolongada gira d’El gusto es nuestro, amb Ana Belén, Víctor Manuel i Miguel Ríos com a companys de viatge, experiència que repeteixen el 2016, celebrant els vint anys d’aquella experiència exitosa.

Entre aquestes dues, Serrat ha continuat presentant nous treballs amb cançons pròpies  com ara Sombras de la China (1998), o ha experimentat amb projectes molt personals, com ara Cansiones (2000) i Versos en la boca (2002), o despullant les seves cançons per vestir-les de gala i interpretar-les amb orquestra simfònica, Serrat Sinfónico (2003).

Abans de cloure la gira simfònica se li detecta un càncer de bufeta, del qual va ser intervingut urgentment de manera favorable.

Tornarà als escenaris amb un projecte en què es mostra més proper que mai, Serrat 100x100, on, només amb la seva guitarra i el piano de Ricard Miralles, ens mostra una visió íntima i essencial de les seves cançons, fórmula que repetirà en diferents gires en anys posteriors i que alternarà amb l’enregistrament i la gira de concerts de  (2006), el seu últim treball en català fins ara.

El 2007, amb Joaquín Sabina van iniciar una aventura per la qual no apostava ningú al principi, Dos pájaros de un tiro, on compartien escenari i intercanviaven cançons. L’èxit els va portar a repetir l’experiència el 2012 amb Dos pájaros contraatacan, al qual van aportar un disc original, La orquesta del Titanic, amb noves cançons escrites a quatre mans.

Abans, el 2010, recuperant el fil del treball del 1972, Serrat musicalitza una nova selecció de poemes de Miguel Hernández sota el títol Hijo de la luz y de la sombra, amb el qual commemora el centenari del naixement del poeta i presenta un espectacle monogràfic en què proposa un recorregut vital i poètic sobre la figura de Miguel Hernández.

El 2015, amb un bagatge autoral de més de 300 cançons en català i castellà, celebra les noces d’or amb l’ofici de la música amb un treball antològic en què repassa 50 cançons revisades i tornades a gravar, 27 de les quals fent duets amb amics i companys, d’Alejandro Sanz a Gino Paoli, de Silvio Rodríguez a Mina, de Gal Costa a Pablo Milanés, Ana Belén, Mercedes Sosa…

Aquest mateix any reb el Grammy Latino d’Honor

Des de la seva irrupció al món de la música, Serrat no ha parat d’escriure cançons, gravar discos i fer gires pel món en els formats més diversos, des d’orquestres simfòniques fins a la intimitat de piano, guitarra i veu, amb la companyia del seu inseparable Ricard Miralles, alternant la condició de cantautor amb l’eficaç musicalització de poemes d’autors com Antonio Machado, Miguel Hernández i Mario Benedetti.

Se succeeixen els homenatges: La seva cançó Mediterráneo és escollida per votació popular la millor cançó espanyola dels últims cinquanta anys, i anticipant-se al 50è aniversari de l’aparició del disc Mediterráneo el 2018, Serrat s’embarca en una gira que titula Mediterráneo da capo, terme musical que vol dir “tornar al principi”, una gira que s’allargarà fins a mitjan 2019, en què amb el vell còmplice i amic Joaquín Sabina decideixen anar una mica més enllà i aquest parell d’ocells es posen a volar junts novament amb un tercer espectacle titulat No hay dos sin tres, amb una gira que va començar el novembre d’aquell any a Buenos Aires i que, malauradament, no es va poder completar per un accident que va patir Sabina al WiZink Center de Madrid el 12 de febrer del 2020.

Després va aparèixer la pandèmia de la covid.

El 2 de desembre del 2021, Joan Manuel Serrat anuncia que torna amb una gira en la qual s’acomiada dels escenaris.

galeria 1

Entre altres distincions, Serrat ha rebut:

  • Encomienda al Mérito Civil del Gobierno Español.
  • Premio Nacional de las Músicas Actuales.
  • Català de l'any 2005.
  • Condecoración Orden al Mérito Docente y Cultural ‘Gabriela Mistral’. Chile.
  • Medalla al Mérito Cultural del Ministerio de Cultura de la República de Colombia.
  • Caballero de las Artes y las Letras. Francia.
  • Orden de Mayo en el grado de Comendador. Buenos Aires, Argentina.
  • Orden Andres Bello. Venezuela.
  • Orden Nacional al Mérito. Quito, Ecuador.
  • Águila Azteca de la República de México.
  • Medalla de Oro de Santa Isabel de la diputación de Zaragoza.
  • Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.
  • Medalla de Oro de Bellas Artes.
  • Medalla de Oro de la SGAE.
  • Premio de Honor de la SGAE.
  • Medalla de Oro de la ciudad de Mahón.
  • Medalla de Oro de la ciudad de Barcelona.
  • Medalla de la Ciudad de Viana, Navarra.
  • Medalla de Oro de la universidad de Almeria.
  • Medalla de Oro de la ciudad d'Esplugues de Llobregat, Barcelona.
  • Medalla de la ciudad de Lima. Perú.
  • Medalla de Honor del Parlament de Catalunya al colectivo de “Els setze jutges”.
  • Premio Luigi Tenco. San Remo, Italia.
  • Primer Premio Internacional Antonio Machado. Sevilla.
  • Memorial de Fuego. Uruguay.
  • Premio de Música Ciutat de Barcelona.
  • Premio Azucena Villaflor, Argentina.
  • Grammy Latino "Persona del Año".
  • Premio Ondas "A la trayectoria".
  • Premio Cortes de Cádiz.
  • Premio Sport Cultura Barcelona.
  • Hijo adoptivo ciudad de Zaragoza.
  • Alta Distinción de la Generalitat Valenciana
  • Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio
  • Doctor Honoris Causa Universitat Nacional del Comahue. Neuquen, Argentina
  • Doctor Honoris Causa Universitat Autónoma del Estado de Morelos. Cuernavaca, México
  • Doctor Honoris Causa Universitat de Córdoba, Argentina
  • Doctor Honoris Causa Universitat Complutense de Madrid
  • Doctor Honoris Causa Universitat de Puebla. Puebla, México
  • Doctor Honoris Causa Universitat Miguel Hernández de Elche
  • Doctor Honoris Causa Universitat Pompeu Fabra de Catalunya. Barcelona, España.
  • Doctor Honoris Causa Universitat Nacional Autónoma de México
  • Doctor Honoris Causa Universitat Autónoma del Estado de México, UAEM
  • Doctor Honoris Causa Universitat de Lleida (UdL). España
  • Doctor Honoris Causa Universitat Nacional de Rosario (UNR), Argentina
  • Doctor Honoris Causa Universitat de Zaragoza
Scroll to Top