El 27 de desembre neix Joan Manuel Serrat Teresa al barri del Poble Sec de Barcelona. Fill d’Ángeles, mestressa de casa, i de Josep, obrer. Viuen al carrer Poeta Cabanyes.

Als tres anys (1946), el Juanito comença a anar a l’escola. La mestra es deia Conchita i vivia al costat de casa seva. Després estudiarà als Escolapis i a l’institut Milà i Fontanals. Els seus companys de jocs al carrer li diuen el Cani.

Passa estius a Belchite (Saragossa) amb la família materna. I també a Viana (Navarra), amb unes amigues de la seva mare.

Als setze anys acaba el batxillerat laboral i comença peritatge agrícola. El seu pare li regala la primera guitarra.

Amb uns companys de la mili, Jordi, Toni i Manuel, forma un conjunt integrat per dues guitarres, contrabaix i bateria.

Participa en el programa “Radioscope” de Ràdio Barcelona, dirigit per Salvador Escamilla. El presentador no ho dubta i el recomana a la petita discogràfica catalana Edigsa.

Debuta en públic com a membre número tretze dels Setze Jutges en un teatre d’Esplugues de Llobregat.

Grava amb Edigsa el seu primer EP, Una guitarra.

Acaba els estudis de pèrit agrònom.

Grava un segon disc, Ara que tinc vint anys, amb molt d’èxit.

Grava Cançó de matinada i Paraules d’amor, totes dues tenen un gran èxit arreu d’Espanya: són el número u a les llistes de discos més venuts, la qual cosa és el primer cop que passa amb una cançó en català. Al mateix EP hi ha Me’n vaig a peu i Les sabates.

El criden per actuar a Televisió Espanyola, mitjà vetat a la cançó catalana.

Apareixen en single La tieta i Cançó de bressol, que està dedicada a la seva mare. La cançó constitueix un resum moral de la Guerra Civil i aborda el tema de la integració dels immigrants a Catalunya.

Primera actuació al Palau de la Música com a protagonista de la segona part d’un concert de la nova cançó.

Roda la pel·lícula Paraules d’amor/Tren de matinada, dirigida per Antoni Ribas.

Lasso de la Vega, que li diu el Nano, esdevé el seu mànager.

Firma amb Novoa/Zafiro per gravar discos en castellà.

El criden per actuar a Eurovisió i es nega a fer-ho si no és en català. És el primer enfrontament amb el franquisme i li suposa un veto de cinc anys a la ràdio i la televisió oficials.

Surt el seu primer disc en castellà, que comprèn Manuel, una punyent cançó sobre un jornaler, i Poco antes de que den las diez.

Grava el seu segon àlbum en català, titulat Cançons tradicionals. Un dels temes, El ball de la civada, es fa molt popular. També hi són El testament d’Amèlia, La presó del rei de França, El comte Arnau, La cançó del lladre, L’estudiant de Vic, La dama d’Aragó, Cançó de batre, El rossinyol i La presó de Lleida.

Grava un single amb el La, la, la i Paraules d’amor. I un altre amb Per Sant Joan i Marta.

Per a la seva primera obra en castellà tria la poesia d’Antonio Machado, amb la qual fa recitals per tot Espanya i grava un disc a Milà. Dues d’aquestes cançons, Cantares i La saeta, es col·loquen immediatament a la llista d’èxits no tan sols d’Espanya, sinó de l’Amèrica Llatina, on actua durant cinc mesos.

Neix a Madrid el seu fill Queco, fruit de la relació amb la model catalana Mercedes Domènech.

L’àmplia discografia d’aquest any comprèn: Com ho fa el vent, De mica en mica, Joan Manuel Serrat (amb Paraules d’amor i Cançó de matinada, entre d’altres), Tu nombre me sabe a yerba, primer gran èxit en castellà. També el disc en castellà que conté La paloma, El titiritero, Balada de otoño... El disc dedicat a Machado, Saps, Penélope, Mare Lola...

Canta al Midem de Cannes.

Participa en la pel·lícula La larga agonía de los peces fuera del agua de Rovira Beleta.

Primera gira sud-americana.

Serrat 4, nou disc d’Edigsa, és el que fa quatre de la seva discografia. Inclou dues cançons clarament autobiogràfiques: Conillet de vellut, on comet la imprudència de donar el seu número de telèfon, i El meu carrer, on descriu el carrer on va néixer i esbossa el retrat de la seva generació.

Amb Novola, grava el single Como un gorrión i el disc Joan Manuel Serrat, amb Señora, Fiesta, Mi niñez...

Amb tres-cents intel·lectuals i artistes, participa en la tancada al monestir de Montserrat en protesta pel procés de Burgos.

Fotogramas de Plata al millor intèrpret.

Amb Mediterráneo traspassa definitivament les fronteres. El març inicia una altra gira per l’Argentina, Colòmbia, Xile, Veneçuela i Mèxic, i es converteix en símbol de la llibertat.

El disc Mediterráneo inclou també Aquellas pequeñas cosas, La mujer que yo quiero, Pueblo blanco, Lucía...

Grava un àlbum dedicat al poeta Miguel Hernández, símbol de l’absurditat de la Guerra Civil i víctima dels vencedors. Temes com Para la libertad i Nanas de la cebolla es converteixen en cançons simbòliques a Espanya i a diversos països llatinoamericans.

Roda a les ordres de Jaime Camino la pel·lícula Mi profesora particular, amb guió de Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma.

Viu directament els fets de Xile: cop d’estat de Pinochet i mort de Salvador Allende.

La cançó Pare és la primera de tema clarament ecologista d’un cantautor espanyol.

Grava l’àlbum Per al meu amic, amb temes com Helena, Menuda, Pare, Cançó per a la meva mestra...

Nou disc en castellà, l’últim del segell Novola, amb Canción infantil, Soneto a mamá, De parto, Campesina, Romance de Curro el Palmo...

Edita el single Edurne completat amb Decir amigo.

S’aixeca el veto a Serrat a TVE i el conviden a dos programes en un any.

Fa un petit paper a La ciutat cremada d’Antoni Ribas.

El 29 de setembre, des de Mèxic, declara el seu “rebuig absolut a la pena de mort i a la violència establerta i oficial”. S’adopten mesures per congelar la venda dels seus discos, se li obre un procés i ordre de presó en cas que torni a Espanya. L’expulsen del Sindicat de l’Espectacle i s’acorda la suspensió de tots els contractes fins que no es retracti de les seves declaracions, cosa que no fa. Decideix exiliar-se a Mèxic, on inicia una gira per tot el país.

El seu àlbum ...Para piel de manzana, editat aquest any, s’acaba venent clandestinament a Espanya; inclou cançons com ara: Piel de manzana, Caminito de la obra, La Casita Blanca, La aristocracia del barrio, Malasangre...

Actuacions a Nova York, San Francisco i Los Angeles.

El 20 d’agost torna a Espanya i a l’aeroport de Barcelona es troba amb una rebuda multitudinària. En contra del que s’esperava, no el detenen.

Fa una gira per barris barcelonins, un concert al Palau d’Esports i una tanda de recitals al teatre Bobino de París, on coincideix amb Georges Brassens.

Edita Cançons d’amor, àlbum recopilatori.

Grava el disc Res no és mesquí, amb textos del poeta Joan Salvat-Papasseit i una cançó en què Serrat li ret homenatge.

Es casa amb Candela Tiffon.

Grava un nou disc amb Ariola titulat 1978, que conté Ciudadano, Irene, Qué bonito es Badalona, Luna de día...

Gira per tot Espanya, incloent-hi Madrid, després de tres anys de no tocar-hi.