Després de més de 4 mesos de gira per diversos països de Llatinoamèrica i altres tantes ciutats d’Europa i Espanya, Joan Manuel Serrat tornava a la seva Barcelona per oferir del 4 al 8 de juliol més Antología Desordenada, aquella barreja personal de cançons que va escollir per celebrar els seus 50 anys de carrera.
Durant 5 nits consecutives 2.000 persones van omplir el meravellós Teatre Grec de la ciutat, aquell que construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona aprofitava una antiga pedrera de la muntanya de Montjuïc per ubicar un auditori a l’aire lliure amb jardins i imponents vistes a la ciutat al voltant. Va coincidir amb un inici d’estiu francament calorós i no hi cabia ni una agulla, més Serrat es presentava com sempre elegant com per demostrar el seu respecte al públic i a l’escenari.
Acompanyat a vegades de convidats de luxe com Noa, Olvido Lanza, Estopa o Miguel Poveda, va mostrar tota la seva esplendor entre floretes, i es va deixar acompanyar dels càntics suaus d’un públic entregat que no va poder deixar de corejar clàssics com “Paraules d’amor”. Un luxe de so i entorn per a un artista de luxe que un cop més va deixar a tots emocionats i a més d’un amb les llàgrimes quasi als ulls de sentiment.
0 Comments